Els descobriments d’aquests 30 últims anys, i la revolució aportada per la imatgeria mèdica recent,

han fet passar les fàscies de la condició de simple pell separant els òrgans, a la visió d’un segon esquelet estructurant tot el cos, envoltant els músculs, els ossos, les vísceres, el sistemà nerviós… recobrant i mantenint tots els òrgans de la superfície a la profunditat. Un teixit al voltant del qual s’articula tota l'organització de l'ésser viu.

Però aquests descobriments recents no són només estructurals, treuen a la llum la relació entre les fàscies i el dolor, la sensibilitat de les fàscies a l’estrès i també revelen el vincle entre aquest estat d’estrès i els problemes psíquics: tot sofriment psíquic té un impacte sobre el físic i inversament. Gràcies a la capacitat de canviar d'estat (flexible o en tensió) les fàscies semblen ser una de les vies principals de l'expressió de la psique al cos.